Continuant amb la seva incongruència, des de terres escandinaves, s'ha condecorat amb el Premi Nobel de la Pau al dissident xinès Liu Xiaobo. L'Acadèmia encarregada d'entregar els premis creats per Alfred Nobel continua amb la seva política de premiar els qui defensen l'ordre mundial imperant. Després de Kissinger, autor intel·lectual del cop d'estat a Xile, i d'Obama, president de l'imperi més bel·ligerant de la història mundial, ara és l'hora del senyor Xiaobo.
Tothom té una idea més o menys ben formada del règim socialista de la República Popular de la Xina, i cadascú se'n pot formar una opinió, favorable o contrària. Ara bé, aquest és el sistema que governa el país que està experimentant el desenvolupament més gran a nivell mundial; i els qui s'oposen de forma violenta al sistema sovint se'ls titlla d'antisistema. Així doncs, han premiat un antisistema.
Aquesta paraula, antisistema, està molt de moda aquestes últimes setmanes. Durant la vaga general del dia 29 de setembre tots els qui s'enfrontaven a les forces violentes de "seguretat" eren titllats d'antisistema. A més, arran d'aquests fets, varis mitjants de contrainformació de la xarxa han estat acusats d'antisistema i se'ls ha amenaçat amb el tancament.
Llavors...si el govern de l'Estat o de la Generalitat jutgen i tanquen a la presó persones dissidents amb el sistema capitalista o clausuren mitjans de comunicació, privant-los així de la llibertat d'expressió, ens estan alliberant de grupúscles violents i/o terroristes. En canvi, si el govern de la República Popular de la Xina tanca a la presó un dissident amb el sistema socialista es converteix en autoritari i el dissident passa, automàticament, a ser un alliberador del poble xinès. Cal ser més coherent.
Recomanaria, modestament, que els jutges dels Premis Nobel fossin més crítics i responsables a l'hora d'entregar els guardons, perquè no estan regalant la copa de guanyador del campionat de botifarra del casal d'avis del poble, sinó que entreguen uns premis amb bastant de prestigi i força repercussió mediàtica.
Pau no significa dir amén a totes les consignes capitalistes i globalitzadores. La Pau tampoc és l'absència de conflicte, perquè sense tensions o conflictes també hi pot haver guerra. Martin Luther King, des de la presó, va escriure que la Pau era la presència de justícia veritable.
Personalment dubto molt que el sistema capitalista sigui pacífic, ja que no sembla massa just. Per això, cal valorar amb molta cautela qui lluita realment per la Pau.
Aleix.
