Rage Against the Machine

Sóc del parer que la cultura, la música en aquest cas, ha de servir per transmetre quelcom. En tant que expressió de creativitat cal que emani alguna cosa, molt més enllà d'un conjunt de notes enllaçades.

Tom Morello amb els seus efectes amb els pedals de la guitarra i Zack de la Rocha amb les seves rimes rapejades han creat un estil musical inconfusible, tan inconfusible com la seva activitat sociopolítica.

El primer és membre del sindicat Industrial Workers of the World. Últimament ha estat força lligat, ja com a The Nightwatchman, al moviment Occupy.

El segon ha estat molt lligat a l'EZLN. De fet, va visitar Chiapas durant l'aixecament de 1994 i ha estat organitzant viatges d'estudiants universitaris i xerrades a instituts per donar a conèixer el conflicte mexicà.

És per tot això que aquesta setmana en lloc d'un documental us deixem un concert sencer de Rage Against the Machine. Esperem que el gaudiu!

Un rebut amb poca llum

És inevitable que l'electricitat continuï pujant? A què es destinen els diners que paguem en la factura? Per què el rebut de la llum és tan difícil d'entendre?

En l'última dècada, el rebut de la llum a Espanya ha pujat més del 80 %, i ja és dels més cars d'Europa. Una situació que s'està tornant insostenible per a molts particulars i per a la supervivència de moltes empreses. El preus no s'han abaratit tot i que el sector elèctric es va obrir legalment a la competència fa deu anys. En part, perquè els successius governs han anat compensant les inversions de les grans companyies amb ajudes que s'han incorporat als costos del sistema elèctric.

"30 minuts" ha volgut descobrir què s'amaga darrere la factura elèctrica fent llum sobre un sector no gaire transparent. En el reportatge s'explica que, de cada euro que es paga en el rebut, només 30 cèntims són per fer electricitat; la resta es destinen als diferents peatges, subvencions i primes que es paguen. Uns diners que es destinen, per exemple, a compensar les centrals que estan aturades perquè ha baixat la demanda d'electricitat. O a pagar l'extrapeninsularitat, és a dir, el que costa de més generar electricitat a les Canàries, Ceuta i Melilla, on es fan servir sistemes obsolets. També a incentivar la implantació d'energies renovables.

I tot això passa en un moment en què sobra capacitat per fer electricitat, però aquí no s'aplica la llei que diu que quan hi ha més oferta baixen els preus. Una de les raons cal buscar-la en la subhasta de l'electricitat, on es troben els que fan el corrent i els que el compren per vendre'l al consumidor després. Allà es fa servir un mètode que fa que sempre s'acabi pagant el preu que marca la tecnologia més cara.

El reportatge es fa ressò de l'alt nombre d'ex-polítics que arriben als consells d'administració de les grans companyies elèctriques després de deixar el govern espanyol. També ha recollit el testimoni d'un enginyer que fa divuit anys que denuncia irregularitats en el rebut de la llum. Com, per exemple, que no es revisi el funcionament dels comptadors, tot i que un estudi de l'Organització de Consumidors assegura que el 80 % marca que gastem de més.

"30 minuts" ha volgut entrevistar algun representant del Ministeri d'Indústria i Energia, però no ha estat possible. Tampoc hi ha volgut participar la primera i segona empresa elèctrica, Endesa i Iberdrola. En el reportatge es podrà sentir la veu d'economistes, experts en energies renovables, i representants del sector elèctric.

La Educación Prohibida

L'escola ha complert més de 200 anys d'existència i encara es considera la principal forma d'accés a l'educació. Avui en dia, l'escola i l'educació són conceptes àmpliament discutits en fòrums acadèmics, polítiques públiques, institucions educatives, mitjans de comunicació i espais de la societat civil. Des del seus orígens, la institució escolar ha estat caracteritzada per estructures i pràctiques que avui se consideren majoritàriament obsoletes i anacròniques. Diem que no acompanyen les necessitats del segle XXI. La seva principal carència es troba en un disseny que no considera la naturalesa de l'aprenentatge, la llibertat d'elecció o la importància que tenen l'amor i els vincles humans en el desenvolupament individual i col·lectiu.

A partir d'aquestes reflexions crítiques han aparegut, durant els últims anys, propostes i pràctiques que van idear i pensen l'educació d'una forma diferent. La Educación Prohibida és una pel·lícula documental que proposa recuperar moltes d'aquestes propostes, explorar les seves idees i visualitzar aquelles experiències que s'han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l'escola tradicional.

Més de 90 entrevistes a educadors, acadèmics, professionals, autors, mares i pares; un recorregut per 8 països de l'Amèrica Llatina passant por 45 experiències educatives no convencionals; més de 25.000 seguidors a les xarxes socials abans de l'estrena i un total de 704 coproductors que van participar al seu finançament col·lectiu, converteixen La Educación Prohibida en un fenomen únic. Un projecte totalment independent amb una magnitud inèdita, que ens transmet la necessitat del creixement i el naixement de noves formes d'educació.

Esperem que us hagi agradat. Si és així feu-ne difusió, compartiu-lo i recomaneu-lo; és Creative Commons.