<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512</id><updated>2012-02-16T14:14:10.872+01:00</updated><category term='deute ecològic'/><category term='comunisme'/><category term='Romania'/><category term='Can Casalots'/><category term='Arts Plàstiques'/><category term='Nobel'/><category term='Latouche'/><category term='enquesta'/><category term='lluita obrera'/><category term='sobirania alimentària'/><category term='Harold Pinter'/><category term='El Planeta Libre'/><category term='Santiago Sierra'/><category term='taller'/><category term='ratafia'/><category term='castanyada'/><category term='veritat'/><category term='Planeta Libre'/><category term='llibertat'/><category term='filòsof'/><category term='Cultura'/><category term='vídeo'/><category term='herbes'/><category term='Arcadi Oliveres'/><category term='video'/><category term='capitalisme'/><category term='vaga'/><category term='entrevista'/><category term='actes'/><category term='decreixement'/><category term='marxa'/><category term='pau'/><category term='MAT'/><title type='text'>Casal Terra Roja</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>17</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-5695915999690849907</id><published>2011-06-09T16:11:00.000+02:00</published><updated>2011-06-09T16:11:18.637+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ratafia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='herbes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='taller'/><title type='text'>Taller de Ratafia</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El proper &lt;b&gt;18 de juny&lt;/b&gt;, com cada any, el Casal organitza de nou un taller de ratafia on tothom qui vulgui podrà fer la seva pròpia ratafia.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquest any ens acompanyarà l'Albert Ciurana, que ens explicarà com s'elabora aquesta beguda d'herbes. Cadascú haurà de portar un recipient on puguin mesclar els ingredients, els quals us facilitarà el Casal. El preu d'aquests ingredients variarà segons la quantitat de ratafia que volgueu elaborar tal i com mostra el cartell que segueix aquestes línies.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-GdJaoatwsIk/TfDTPYZNnBI/AAAAAAAAAKE/M_RwNDfGOKM/s1600/taller+ratafia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-GdJaoatwsIk/TfDTPYZNnBI/AAAAAAAAAKE/M_RwNDfGOKM/s320/taller+ratafia.JPG" width="224" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El taller començarà a les &lt;b&gt;17 hores a Can Casalot&lt;/b&gt;s, al carrer Nou. Els qui vulguin podran venir una hora abans al mateix lloc per anar a fer una petita excursió a buscar alguna herba.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;És molt important confirmar la vostra assitència al correu electrònic del Casal per tal de poder comprar els ingredients necessaris: cb.terra.roja@gmail.com&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-5695915999690849907?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/5695915999690849907/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2011/06/taller-de-ratafia.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/5695915999690849907'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/5695915999690849907'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2011/06/taller-de-ratafia.html' title='Taller de Ratafia'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-GdJaoatwsIk/TfDTPYZNnBI/AAAAAAAAAKE/M_RwNDfGOKM/s72-c/taller+ratafia.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-3076308781058868093</id><published>2011-05-17T11:16:00.001+02:00</published><updated>2011-05-17T11:17:21.826+02:00</updated><title type='text'>Democracia Inclusvia</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El diumenge vinent hi ha eleccions municipals arreu del territori, és per això que hem cregut adient deixar-vos aquesta entrevista feta a Takis Fotopoulos per Oliver Ressler el 19 de juliol de 2003. En ella el pare de la Democràcia Inclusiva discuteix sobre els quatre pilars d'aquesta nova forma de democràcia: Polític, Econòmic, Social i Ecològic. Esperem que la gaudiu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;embed allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" id="VideoPlayback" src="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=512339375514796163&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=true" style="height: 326px; width: 400px;" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-3076308781058868093?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/3076308781058868093/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2011/05/democracia-inclusvia.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/3076308781058868093'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/3076308781058868093'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2011/05/democracia-inclusvia.html' title='Democracia Inclusvia'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-4117177788691327263</id><published>2011-02-08T10:15:00.004+01:00</published><updated>2011-02-08T10:17:51.886+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='entrevista'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arcadi Oliveres'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vídeo'/><title type='text'>L'origen de les migracions modernes.</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;iframe title="YouTube video player" width="640" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/VlelJa79Juo" frameborder="0" allowfullscreen&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Conferència d'Arcadi Oliveres, Doctor en Ciències Econòmiques i expert en economia mundial. En aquest cas ens exposa l'origen dels moviments migratoris actuals, ens parla del frau fiscal que cometen els rics a Espanya, de tràfic d'armes i drogues, de guerres, d'entitats i dirigents corruptes,...&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-4117177788691327263?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/4117177788691327263/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2011/02/lorigen-de-les-migracions-modernes.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/4117177788691327263'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/4117177788691327263'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2011/02/lorigen-de-les-migracions-modernes.html' title='L&apos;origen de les migracions modernes.'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/VlelJa79Juo/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-3332626924573211795</id><published>2010-12-14T19:53:00.010+01:00</published><updated>2010-12-15T07:57:21.538+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El Planeta Libre'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vídeo'/><title type='text'>La Belle Verte</title><content type='html'>Per a tots aquells que no vau poder asistir a la reproducció de &lt;b&gt;El Planeta Libre&lt;/b&gt; a Can Casalots aquest divendres la podeu veure des d'aquí gràcies a l'enllaç a Google Vídeos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;embed allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" id="VideoPlayback" src="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=6566154801807918526&amp;amp;hl=ca&amp;amp;fs=true" style="height: 326px; width: 400px;" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La Belle Verte és un film de Coline Serreau de 1996. La pel·lícula està ambientada a l'any 6000, en un planeta allunyat de la Terra hi viu una societat molt avançada i que arriba als 250 anys de longevitat.Uns quants joves decideixen viatjar al nostre planeta per veure com ens ha anat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La directora ens aconsegueix fer reflexionar sobre la mentida del diner com a deute, la contaminació, el consumisme, la manipulació mediàtica, la desprogramació dels ciutadans i sobre tot allò que avui en dia considerem normal o normalitzat.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-3332626924573211795?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/3332626924573211795/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/12/la-belle-verte.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/3332626924573211795'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/3332626924573211795'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/12/la-belle-verte.html' title='La Belle Verte'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-4847110220487543651</id><published>2010-12-11T18:25:00.001+01:00</published><updated>2010-12-11T18:28:29.033+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='veritat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nobel'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Harold Pinter'/><title type='text'>Art, Veritat i Política</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquests dies hem vist com els mitjans oficials i/o oficiosos ens han informat del "conflicte" dels controladors aeris amb mitjes veritats, ocultant la veritat o, simplement, amb mentides.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tot seguit, als premis Nobel, hem presenciat la maravellosa posada en escena d'una cadira amb un llibre al damunt en representació del Premi Nobel de la Pau d'enguany, Liu Xiabo. Aquest personatge ha estat premiat amb el Premi Nobel de la Pau per un manifest en favor de la llibertat d'expressió (quants reclamem aquesta llibertat i som ignorats...), mentre que a Mohandas Ghandi no se li va concedir mai.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Per acabar-ho d'adobar el senyor Vargas Llosa, Premi Nobel de Literatura i confès neoliberal, en el seu discurs d'acceptació del Premi va deixar anar unes quantes guitzes a Catalunya. No podia esperar-se menys d'un dels primers firmants del &lt;i&gt;Manifiesto por la lengua comuna&lt;/i&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;És per tot això que us deixo aquí penjat un vídeo del discurs que va fer Harold Pinter al rebre el seu Premi Nobel de Literatura l'any 2005. Harold Pinter, nascut a L'East End londinenc i de família de classe obrera, té un discurs certament diferent al del seu successor enguany. Gaudiu-lo!&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;object height="505" width="640"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Tq3sQpSCvmo?fs=1&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;color1=0x5d1719&amp;amp;color2=0xcd311b"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Tq3sQpSCvmo?fs=1&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;color1=0x5d1719&amp;amp;color2=0xcd311b" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="505"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-4847110220487543651?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/4847110220487543651/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/12/art-veritat-i-politica.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/4847110220487543651'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/4847110220487543651'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/12/art-veritat-i-politica.html' title='Art, Veritat i Política'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-2973219142711253132</id><published>2010-12-08T20:26:00.002+01:00</published><updated>2010-12-10T11:45:58.881+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='video'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='actes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Can Casalots'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Planeta Libre'/><title type='text'>Vespre de cine a Can Casalots.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TP_ZWeW-0PI/AAAAAAAAAFs/_11G5E0KSzs/s1600/constitucion+10.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TP_ZWeW-0PI/AAAAAAAAAFs/_11G5E0KSzs/s320/constitucion+10.JPG" width="224" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Un any més el Casal Terra Roja realitzarà un acte per manifestar la seva posició contra la Constitució Española, una norma marcadament antidemocràtica i hipòcrita que no ens permet viure en llibertat, ni com a persones ni com a poble.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquest any passarem la pel·lícula francesa &lt;i&gt;El Planeta Libre&lt;/i&gt;. Un film de 1995 de la directora Coline Serreau, on se'ns explica una història fictícia amb tocs d'humor que ens ajudarà a desconectar de la bogeria de la vida actual i a conectar amb allò que realment importa: una vida creativa, lliure amb harmonia amb els altres i amb el medi.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El passi serà divendres 10 de desembre a Can Casalots, per els qui encarà no ho sabeu al carrer Nou,17. Començarem cap a les 9 del vespre i ja haurem enllestit abans que comenci el concert del Cercle.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Us hi esperem a totes i tots. Fins aleshores!&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-2973219142711253132?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/2973219142711253132/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/12/vespre-de-cine-can-casalots.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/2973219142711253132'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/2973219142711253132'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/12/vespre-de-cine-can-casalots.html' title='Vespre de cine a Can Casalots.'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TP_ZWeW-0PI/AAAAAAAAAFs/_11G5E0KSzs/s72-c/constitucion+10.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-178313563493267798</id><published>2010-11-15T11:23:00.001+01:00</published><updated>2010-11-15T11:24:52.553+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='deute ecològic'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vídeo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sobirania alimentària'/><title type='text'>ON. Pel reconeixement del deute ecològic i la defensa de la sobirania alimentària</title><content type='html'>&lt;m:smallfrac m:val="off"&gt;   &lt;m:dispdef&gt;   &lt;m:lmargin m:val="0"&gt;   &lt;m:rmargin m:val="0"&gt;   &lt;m:defjc m:val="centerGroup"&gt;   &lt;m:wrapindent m:val="1440"&gt;   &lt;m:intlim m:val="subSup"&gt;   &lt;m:narylim m:val="undOvr"&gt;  &lt;/m:narylim&gt;&lt;/m:intlim&gt;&lt;/m:wrapindent&gt;&lt;/m:defjc&gt;&lt;/m:rmargin&gt;&lt;/m:lmargin&gt;&lt;/m:dispdef&gt;&lt;/m:smallfrac&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;iframe frameborder="0" height="300" src="http://player.vimeo.com/video/15158724" width="400"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;a href="http://vimeo.com/15158724"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;“On” ésun micro - vídeo sense paraules, amb personatges de plastilina i paisatges ambmaterials reciclats, que ens expliquen una història. És un viatge pel temps il’espai. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 12pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;Us heupreguntat mai, d’on venen les pomes que compreu al supermercat? O d’on ve elpetroli que utilitzeu per alimentar el cotxe que us porta a la feina, o alsvostres fills i filles a l’escola? &lt;/span&gt;&lt;span lang="IT" style="font-size: 10pt;"&gt;O “què tenim a veure i què podem fer davant el canvi climàtic”? &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 12pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Arial&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; font-size: 10pt;"&gt;Tot estàrelacionat i té a veure amb com funciona el mercat i el comerç. Com tot aixòinfluencia la vida d’altres persones i també la nostra. “On” ésuna invitació a aturar aquest sistema, a imaginar i implementar, semprecol·lectivament, propostes com la Sobirania Alimentària, la justícia climàticai el “Bon Viure”.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 10pt;"&gt;&lt;b&gt;Realització i producció: &lt;/b&gt;&lt;i&gt;Remoure&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 10pt;"&gt;&lt;b&gt;Una iniciativa de:&lt;/b&gt; Campaña “&lt;a href="http://www.notecomaselmundo.org/"&gt;No et Mengis el Món&lt;/a&gt;”&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 10pt;"&gt;&lt;b&gt;Durada: &lt;/b&gt;9 minuts&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&amp;nbsp;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 10pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-178313563493267798?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/178313563493267798/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/11/on-pel-reconeixement-del-deute-ecologic.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/178313563493267798'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/178313563493267798'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/11/on-pel-reconeixement-del-deute-ecologic.html' title='ON. Pel reconeixement del deute ecològic i la defensa de la sobirania alimentària'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-487219928913149061</id><published>2010-11-14T11:27:00.000+01:00</published><updated>2010-11-14T11:27:52.630+01:00</updated><title type='text'>Poliamor: què és i què no és.</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;L'article de la Laia Vidal, extret del número 2 del magazine &lt;a href="http://www.detourne.org/"&gt;détourné&lt;/a&gt;, fa una reflexió sobre la monogàmia al món occidental i ens proposa el poliamor com alternativa.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;b&gt;Adrià.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;m:smallfrac m:val="off"&gt;   &lt;m:dispdef&gt;   &lt;m:lmargin m:val="0"&gt;   &lt;m:rmargin m:val="0"&gt;   &lt;m:defjc m:val="centerGroup"&gt;   &lt;m:wrapindent m:val="1440"&gt;   &lt;m:intlim m:val="subSup"&gt;   &lt;m:narylim m:val="undOvr"&gt;  &lt;/m:narylim&gt;&lt;/m:intlim&gt;&lt;/m:wrapindent&gt;&lt;/m:defjc&gt;&lt;/m:rmargin&gt;&lt;/m:lmargin&gt;&lt;/m:dispdef&gt;&lt;/m:smallfrac&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: black; font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;No vagis on el camí sembla portar, vés, encomptes, on&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: black; font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;no hi ha camí, i deixa una emprempta.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: black; font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;Ralph Waldo Emerson&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: black; font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;Quan sents amor per tu mateix, és prou normalque&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: black; font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;l’escampis arreu.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: black; font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;Wayne Dyer&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;m:smallfrac m:val="off"&gt;   &lt;m:dispdef&gt;   &lt;m:lmargin m:val="0"&gt;   &lt;m:rmargin m:val="0"&gt;   &lt;m:defjc m:val="centerGroup"&gt;   &lt;m:wrapindent m:val="1440"&gt;   &lt;m:intlim m:val="subSup"&gt;   &lt;m:narylim m:val="undOvr"&gt;  &lt;/m:narylim&gt;&lt;/m:intlim&gt;&lt;/m:wrapindent&gt;&lt;/m:defjc&gt;&lt;/m:rmargin&gt;&lt;/m:lmargin&gt;&lt;/m:dispdef&gt;&lt;/m:smallfrac&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: black; font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Malgrat que el títol de l’article pot semblar massa contundent,intentant acotar estretament el que precisament hauria de ser una ampliació de conceptes,de maneres de pensar, un trencament d’esquemes, no deixa de ser interessantcomentar aquestes idees com a esquema per a reflexionar sobre l’actual model derelacions imperant a la nostra societat. Imagino que els autors ho presentenaixí, sobretot en el moment de parlar de “què no és” el poliamor, perquè s’hantrobat en nombroses ocasions amb malinterpretacions del terme lligades alstòpics de l’amor lliure practicat pels hippies als anys 60, el llibertinatge, lapromiscuïtat…i volen aquí diferenciar i especificar el concepte ampli depoliamor allunyant-lo d’altres formes més superficials d’estimar, tradicionalmentmés conegudes i acceptades. Així, per una banda el sexe és el problema (quandefinieix el que es pot fer i el que no amb una altra persona) i per l’altra,la solució (quan s’entén que el sexe només és sexe). D’aquesta manera s’acceptaque pot ser diferent estimar que fer sexe, però en canvi no s’accepta que es puguiestimar a més d’una persona, sobretot si és simultàniament, i menys si el fet d’estimarinclou components sexuals. Al mateix temps, el sexe sovint és el tret diferencialen moltes relacions per tal d’etiquetar-les d’una manera o d’una altra,considerant que les relacions amb components sexuals són més importants que laresta, essent el fet de practicar sexe un element suficientment important comper trencar una relació en cas de practicar-lo amb més d’una persona. Paradoxesdels nostres esquemes socio-culturals repressius. O en tot cas, paradoxes,deixo la reflexió profunda a qui tingui ganes de fer-la.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: black; font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Bold&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Definició&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: black; font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Els autors defineixen el poliamor com “estimar més d’una personaal mateix temps, amb integritat i honestedat”. Posats a etiquetar què és el poliamor,tasca ben difícil i que pot semblar al-&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;hora contradictòria amb la llibertat de triar, de construïr les nostresrelacions de la manera que ens sembli més oportuna, podem dir que el que s’intentades del poliamor és, com a mínim, ampliar etiquetes. Els autors defineixentambé el poliamor com “un pas endavant en l’acceptació i la celebració de lesrealitats de la natura humana. El sexe no és l’enemic en una relació, sinó queho són la decepció i la traïció a la confiança, que resulta de l’encasellamentdels nostres instints naturals en un rígid i antinatural sistema social”.Segons ells, “el sexe és una cosa positiva si s’aplica amb honestedat,responsabilitat i confiança.” Podem veure doncs, com el problema no és el fetde tenir més d’una relació sexual, sinó que el problema vindria de l’engany. Elfet és que si nosaltres fem un pacte molt estret i inflexible amb la nostraparella, serà molt més fàcil vulnerar-lo i trencar la relació, que no pas siacceptem la complexitat de la natura humana, dels sentiments, les emocions, elsinstints. Per tant, la proposta del poliamor és sobretot, no enganyar, noamagar, no traïr i al mateix temps comunicar-se i assentar les bases de lesrelacions de manera oberta i sincera.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Bold&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;L’amor és infinit, no una comoditat finita&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Elsautors de l’article posen com a exemple il·lustratiu d’aquest amor infinit, l’amorque senten els pares i mares cap als fills, cap a tots els seus fills, un amorincondicional que hi és per a tots i que no és menys intens pel fet de ser compartitentre més d’una personeta. Els poliamorosos refusen creure en el mite que “hande deixar d’estimar una persona abans de començar a estimar-ne una altra”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Peraltra banda, pensen que estimar algú no et dóna el dret de controlar elcomportament d’aquesta persona i segons ells, “el sentiment de gelosia éssubstituit pel sentiment de joia en saber que aquella o aquell que tu estimes, éstambé estimat per algú més”. L’amor hauria de ser incondicional, i elspoliamorosos creuen en relacions intenses i a llarg termini. Els autors creuenque en les societats occidentals domina la “monogàmia en sèrie”, que vindria aser com “un compromís inconscient entre la idea cultural de la monogàmia, i elsfets de la natura humana” cosa que voldria indicar que no som realmentmonògams, degut a les altes taxes de divorci, infidelitat, embarassos entre adolescents,i de famílies monoparentals. Tenim doncs, relacions monògames encadenades, i noen comencem una fins que en trenquem una altra, portant-nos això aconseqüències i contradiccions molt greus, segons els autors: considerar lesdones com una propietat, crims sexuals i maltractaments, soledat... Aprenem desde petites que podem estimar més d’una persona, però només una al mateix temps.Els efectes destructius de la monogàmia en sèrie que destaquen els autors,parlen per si mateixos: 8 milions de famílies monoparentals als Estats Unitsamb els efectes que això pot provocar sobre els fills, divorcis perinfidelitats, assassinats de la parella... la gelosia, la posessió i el controlque es deriven de la manera socialment imposada/acceptada d’entendre lesrelacions, són la llavor de la violència domèstica i del malestar i lainfelicitat en molts àmbits de la vida.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Bold&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;El sexe&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Desdel poliamor es parla molt del rol del sexe i de la seva importància. Així, sibé potser podem arribar a acceptar que estimem a més d’una persona, el fet defer sexe amb més d’una ens pot costar més d’assimilar. Contràriament, elpoliamor es basa en relacions llargues que incloguin sexe, la qual cosa és méstrencadora. “Quan parlem d’amor infinit pels fills, la gent pot entendre elconcepte, ara bé, si parlem d’amor sexual consentit entre adults, això ja esveu diferent. &lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;“Confonemsexe i amor massa fàcilment, sovint fent servir sexe quan parlem d’amor i amorquan podríem dir senzillament sexe”. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Durantmolts anys, l’adulteri era la única causa de divorci, quan en realitat, eren ladecepció i la traïció els problemes, no el sexe en sí mateix, com ja hem comentata l’inici de l’article.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Bold&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;La possibilitat de veure possibilitats&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Tothomo molta gent pot triar ser monògam, i pot ser la seva tria de vida, però elspoliamorosos centren precisament la seva atenció en la possiblitat de triar. Lanorma generalment acceptada és que el poliamor està bé si ningú ho sap, cosaque implica engany, el que és estrany per molta gent és el fet que sigui obert,que no existeixi l’engany. Pels poliamorosos, un dels millors regals que etpots donar a tu mateix és la possibilitat de ser tu mateix. “Estiman-te a tumateix incondicionalment i respectant les teves qualitats i inclinacions, etpermets estar en pau. Entres en un procés d’auto diferenciació, determinant quèés important per a tu i vius moralment, èticament, honestament iresponsablement”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Bold&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Creences i contra-creences&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Elsautors fan també, per últim, una reflexió sobre creences que fomenten lesformes actuals de relació en parella i hi contraposen noves creences que s’adequarienmés a la idea del poliamor. Posen èmfasi sobretot en que “totes les creencesacceptades es basen en la por de la pèrdua i l’abandonament”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;·&lt;i&gt;Primera creença:&lt;/i&gt; “Si la meva parella realment m’estimés, no tindria necessitatde tenir una relació íntima o sexual amb cap altra persona” Creença basada enel model d’escassetat de l’amor, que suposa per tant que si la meva parella estimaalgú més, jo seré menys estimada. A més, pressuposa que sexe i amor són lamateixa cosa i satisfan les mateixes necessitats.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;·&lt;i&gt;Nova creença:&lt;/i&gt; “La meva parella m’estima i confia tant en mi que podem permetreque la nostra relació s’expandeixi experimentant encara més amor per part delsaltres. Hi ha una abundància d’amor en el món i n’hi ha suficient per a tothom.Estimar més d’una persona és una tria que pot expandir exponencialment elpotencial per donar i rebre amor”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;·&lt;i&gt;Segona creença:&lt;/i&gt; “Si jo fos una bona parella, una bona esposa, una bona amant,la meva parella estaria tant satisfeta que no voldria estar amb ningú més”. Creençafruit de problemes d’autoestima, terra de cultiu per a la gelosia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;·&lt;i&gt;Nova creença:&lt;/i&gt; “la meva parella confia tant en mi i en la nostra relació, quetenir altres parelles no li farà sentir gelosia que destruirà el nostre amor”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;·Tercera creença : no és possible estimar més d’una persona al mateix temps. Unaltre cop l’escassetat de l’amor.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;·&lt;i&gt;Nova creença:&lt;/i&gt; siguin quines siguin les idees i decisions que guien les nostresvides amoroses, aquestes han estat acordades conscientment i d’acord amb cadauna de les parts implicades. Insistim en la integritat en les nostresrelacions. Quan aconseguim sortir de la polaritat de l’“això” o l’“allò” iacceptem el “i” i també “al mateix temps”, tindrem gran part de la nostrabatalla contra la gelosia guanyada.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Bold&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Relacions íntimes i organització social&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Davantde totes aquestes reflexions que ens arriben a partir de les idees delpoliamor, crec que és important preguntar-se el per què de l’organització de l’estructurasocial al voltant de la relació de parella o el per què les relacions deparella monògama s’han establert tradicionalment com la forma més habitual derelació. Faig aquesta última reflexió a pinzallades, sense ànim deprofunditzar-hi molt, però la faig precisament perquè penso que no éscasualitat que sigui d’aquesta manera i no d’una altra. Penso que el fet que s’insisteixii es bombardegi constantment i des que som ben joves en el tema de la parella,i com ha de ser aquesta, què hem d’esperar, com hem de reaccionar, què és normali què no, es pot entendre com una forma de control social molt efectiva des del’estructura del sistema capitalista. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Elfet d’estar la major part del temps en parella o a la recerca de parella,compleix diversos objectius. En el primer cas, el fet d’estar en parella fomental’aïllament i la por, l’atomització de la societat en parelles dificulta l’acciócol·lectiva, el viure en comunitat i tot el sentiment de pertanyença iestimació que això pot aportar a les nostres vides, les nostres relacions mésíntimes es limiten cada cop a àmbits més privats i a més poques persones. Siamplies el teu amor, es redueix la sensació d’abandonament si algú abandona lafamília o si algú mor, la necessitat d’una comunitat de suport i d’estimaciócom més gran millor xoca frontalment amb la organització més comuna en elstemps actuals: en l’àmbit privat, la de famílies petites i nuclears i en l’àmbitpúblico-social, les trobades esporàdiques amb els pocs amics dispersos. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Lapossessió sobre la qual s’assenten la majoria de relacions de parella actualsfa una funció de control de la llibertat de l’individu molt important. Sireprimim el sexe i l’amor i el limitem a cada cop més àrees i formespre-establertes, estarem controlant un camp d’acció molt important per a lafelicitat i llibertat d’un individu. Un individu infeliç consumirà més, unindividu que se senti lligat, serà menys ell mateix i actuarà de manera menyslliure, en general. A més, tenir parella actualment implica tot un “projecte devida” que és molt lucratiu pels que estan immersos en el negoci de l’amor: totel que implica una parella, casar-se, comprar un pis, comprar mobles, tenirfills etc.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Enel segon cas, el fet que qui no tingui parella dediqui gran part del seu tempsi esforços a tenir-ne, fomenta el consum de productes i estimula una grandemanda de mercat d’alguns d’ells (per agradar, per follar més, per tenir més èxit...)En l’àmbit de les relacions comença a imperar també una forta ètica de l’acumulació,no és important la qualitat i la profunditat de les relacions sinó la quantitati la efimeritat/esporadicitat d’aquestes). A més, la repressió sexual fomentael negoci del sexe que és un dels més lucratius del món (si la monogàmia és tannatural, –es pregunten els autors de l’article– per què hi ha una indústriatant gran sobre les relacions? –els “com fer-ho bé” de revistes, llibres, sèriesde televisió etc.) i no tindria sentit si el sexe fos tractat des de sempre ambla naturalitat i el respecte que es mereix (atenció, que no estic parlant defrivolitat).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Enconclusió doncs, m’agradaria dir que crec que és important quedar-se amb laidea, més que de la definició d’una categoria de gent com a “poliamorosos” o dela definició del “poliamor”, amb la defensa de la llibertat i la possiblitat detriar, de plantejar-nos les relacions sense imposicions i de treballar-les pertal que siguin cada una com volem i acordem que siguin. A més, és fonamentaltenir en compte i donar fonamental importància al que tinc amb cada persona,molt més que fixar-me en el que no tinc amb ella, o amb el que ella té (també)amb altres. Això em recorda a un conte en què un avar que té 99 monedes d’or noés feliç perquè només és capaç d’obsessionar-se amb la moneda que li falta. Valoremel que tenim, siguem honestes, ampliem els nostres horitzons i redefinim lesnostres creençes per tal de poder ser juntament amb els altres, cada vegada méslliures i feliços.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;m:smallfrac m:val="off"&gt;   &lt;m:dispdef&gt;   &lt;m:lmargin m:val="0"&gt;   &lt;m:rmargin m:val="0"&gt;   &lt;m:defjc m:val="centerGroup"&gt;   &lt;m:wrapindent m:val="1440"&gt;   &lt;m:intlim m:val="subSup"&gt;   &lt;m:narylim m:val="undOvr"&gt;  &lt;/m:narylim&gt;&lt;/m:intlim&gt;&lt;/m:wrapindent&gt;&lt;/m:defjc&gt;&lt;/m:rmargin&gt;&lt;/m:lmargin&gt;&lt;/m:dispdef&gt;&lt;/m:smallfrac&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;“Lacomplexitat d’un sistema està limitada només si el sistema és rígid, inflexiblei aïllat del seu entorn. Els sistemes autoorganitzats en continua interacció ambel seu entorn són capaços d’augmentar tremendament la seva complexitatabandonant l’estabilitat estructural en favor de la flexibilitat i de l’evolucióamb final obert”&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: black; font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;   &lt;m:smallfrac m:val="off"&gt;   &lt;m:dispdef&gt;   &lt;m:lmargin m:val="0"&gt;   &lt;m:rmargin m:val="0"&gt;   &lt;m:defjc m:val="centerGroup"&gt;   &lt;m:wrapindent m:val="1440"&gt;   &lt;m:intlim m:val="subSup"&gt;   &lt;m:narylim m:val="undOvr"&gt;  &lt;/m:narylim&gt;&lt;/m:intlim&gt;&lt;/m:wrapindent&gt;&lt;/m:defjc&gt;&lt;/m:rmargin&gt;&lt;/m:lmargin&gt;&lt;/m:dispdef&gt;&lt;/m:smallfrac&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;&lt;b&gt;Erich Jantsch&lt;/b&gt;. &lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;Desing for Living&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;Més informació:&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;a href="http://www.poliamor.net/"&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;Poliamor España&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Italic&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;;"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: &amp;quot;AGaramondPro-Regular&amp;quot;,&amp;quot;serif&amp;quot;; font-size: 12pt;"&gt;Article &lt;a href="http://www.ejhs.org/volume6/polyamory.%20htm"&gt;"Poliamory: What it is and what it isn’t"&lt;/a&gt; de Derek McCullough i David S. Hall. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-487219928913149061?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/487219928913149061/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/11/poliamor-que-es-i-que-no-es.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/487219928913149061'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/487219928913149061'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/11/poliamor-que-es-i-que-no-es.html' title='Poliamor: què és i què no és.'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-8571491566305222930</id><published>2010-11-07T20:38:00.002+01:00</published><updated>2010-11-07T20:39:57.222+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Santiago Sierra'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cultura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arts Plàstiques'/><title type='text'>Santiago Sierra diu NO al Premi Nacional d'Arts Plàstiques</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;L'artista Santiago Sierra ha informat que no accepta el Premi Nacional d'Arts Plàstiques 2010. El premi, que el concedeix el Ministeri de Cultura, compta amb un premi de 30.000 euros.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La renúncia ha estat publicada en forma de carta dirigida a la ministra de cultura Ángeles González-Sinde al blog &lt;a href="http://www.contraindicaciones.net/"&gt;Contraindicaciones&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;Estimada señora González-Sinde,&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;Agradezco mucho a los profesionales del arte que me recordasen y evaluasen en el modo en que lo han hecho. No obstante, y según mi opinión,  los premios se conceden a quien ha realizado un servicio, como por ejemplo a un empleado del mes.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;Es mi deseo manifestar en este momento que el arte me ha otorgado una libertad a la que no estoy dispuesto a renunciar. Consecuentemente, mi sentido común me obliga a rechazar este premio.  Este premio instrumentaliza en beneficio del estado el prestigio del premiado. Un estado que pide a gritos legitimación ante un desacato sobre el mandato de trabajar por el bien común sin importar qué partido ocupe el puesto. Un estado que participa en guerras dementes alineado con un imperio criminal. Un estado que dona alegremente el dinero común a la banca. Un estado empeñado en el desmontaje del estado de bienestar en beneficio de una minoría internacional y local.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;El estado no somos todos. El estado son ustedes y sus amigos. Por lo tanto, no me cuenten entre ellos, pues yo soy un artista serio. No señores, No, Global Tour.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;¡Salud y libertad!&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;Santiago Sierra&lt;/i&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-8571491566305222930?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/8571491566305222930/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/11/santiago-sierra-diu-no-al-premi.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/8571491566305222930'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/8571491566305222930'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/11/santiago-sierra-diu-no-al-premi.html' title='Santiago Sierra diu NO al Premi Nacional d&apos;Arts Plàstiques'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-8580033984694374877</id><published>2010-11-06T08:13:00.002+01:00</published><updated>2010-11-06T08:15:48.518+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='enquesta'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Romania'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='comunisme'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='capitalisme'/><title type='text'>Els romanesos opinen ara que el comunisme és millor que el capitalisme</title><content type='html'>&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Gairebé la meitat dels enquestats tenien una visió positiva del comunisme i el 60% considerava que el comunisme era una "bona idea" en principi.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;b&gt;L'enquesta va ser realitzada entre agost i setembre d'aquest any per l'&lt;i&gt;Institut Romanès de Sondejos d'Opinió&lt;/i&gt;. L'article que segueix està extret de la revista &lt;i&gt;Sin Permiso&lt;/i&gt; que ha traduït l'article original escrit per James Cross a la revista electrònica &lt;i&gt;Red Ant Liberation Army News&lt;/i&gt; (News for a Working Class &amp;amp; Peasantry).&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;De  acuerdo con encuesta de opinión recientemente efectuada en Rumanía, la mayor  parte de la población afirma que la vida era mejor con el partido comunista en  el poder que en la actualidad bajo el capitalismo. El grueso de los encuestados  daba una visión positiva del comunismo, y más del 60% lo consideraba una "buena  idea" en principio. Los encuestadores observaron un incremento significativo de  la afinidad con el ideario comunista en comparación con una encuesta similar  realizada cuatro años antes. &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Realizada  entre agosto y septiembre del presente año por el instituto rumano de sondeso  de opinión CSOP, la encuesta mostraba que más del 49% coincidía en que la vida  era mejor bajo el gobierno del fallecido líder comunista Nicolae Ceausescu,  mientras que sólo el 23% pensaba que la vida hoy es mejor. El resto daba una  repuesta neutral o ns/nc. &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Las  razones ofrecidas para la evaluación positiva del período comunista eran  principalmente económicas; un 62% mencionó la disponibilidad de puestos de  trabajo, el 26% las condiciones de vida dignas y el 19% la vivienda  universalmente garantizada. &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;La  encuesta fue patrocinada por la organización IICMER (Instituto para la  Investigación de los Crímenes del Comunismo y de la Memoria del Exilio Rumano),  financiada públicamente con el fin de contribuir a la labor de "educar" a la  población sobre los males del comunismo. Entre las decepciones más amargas que  los resultados de la encuesta proporcionaron a esta organización se cuentan  respuestas a la pregunta sobre si los encuestados o sus familias habían sufrido  bajo el sistema comunista. &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Sólo el  7% de los encuestados dijo haber sufrido bajo el comunismo, con un 6% adicional  que, no habiendo sufrido daño personal, afirmaba que sí lo había experimentado  algún miembro de su familia. También aquí las razones ofrecidas eran sobre todo  económicas: la mayoría se refería a la escasez que se produjo en la década de  1980, cuando Rumanía puso en marcha un programa de austeridad con el fin de  reembolsar la deuda exterior del país. Una pequeña parte de la minoría que  había sufrido durante el período comunista opinaba que habían salido  perjudicados al ser nacionalizadas sus propiedades, y un puñado (el 6% de los  que recordaban malas experiencias bajo el comunismo) decían que mientras los  comunistas estaban en el poder, ellos, o algún miembro de su familia, habían  sido detenidos en algún momento.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Retorciendo  a discreción el resultado de la encuesta, el IICMER señaló que las numerosos  encuestados (el 41% y el 42%, respectivamente) estaban de acuerdo con la  afirmación de que el régimen comunista era o criminal o ilegítimo. Unas  minorías importantes (37% y 31%) estaba en desacuerdo de forma explícita con  esas afirmaciones, y el resto se mostraban neutrales o no se pronunciaban. &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Además,  aunque la mayoría de los participantes valoraran positivamente el comunismo  –sólo el 27% declaraba estar en desacuerdo de principios con él—, la mayoría de  los que dieron una opinión definida también pensaban que las ideas comnunistas  no habían llegado a ser puestas por obtra de la mejor manera antes del cambio  de régimen en 1989. El 14% daba la respuesta inequívoca de que el comunismo era  una buena idea y de se había llevado a la práctica de la mejor manera en  Rumanía. &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Así pues,  una buena parte de los rumanos indecisos sobre si el comunismo fue o no una  forma legal y legítima de gobierno y una gran mayoría de los que decían que el  comunismo se llevó a la práctica de forma incorrecta eran, sin embargo,  inequívocos cuando opinaban que el sistema puesto por obra por el Partido  Comunista Rumano, con todos sus defectos, ofrecía una vida mejor para la gente  que la que ofrece el capitalismo de nuestros días.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="es" style="color: #7f7f7f; font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;Logros comunistas&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Antes de  que los comunistas tomasen el poder en Rumania, la mayor parte de la población  era analfabeta y no tenía acceso a la atención sanitaria. Únicamente una  minoría de la población rural, que era la predominante, tenía acceso a la  sanidad o disponía de corriente eléctrica. Las tasas de mortalidad infantil se  encontraban entre las peores de Europa y el pronóstico de vida era inferior a  los 40 años debido a la inanición y a otras enfermedades. El régimen de derecha  rumano se alió con Hitler durante la Segunda Guerra Mundial, y en el marco de  esa alianza capitalista se envió a la mayoría de la población judía del país a  los campos de exterminio nazis. &amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Aupados  al poder tras la victoria soviética contra la Alemania nazi en 1945, los  comunistas rumanos, hasta ese momento un grupo ilegal de lucha clandestina  contra el gobierno rumano pro-fascista y los nazis, ascendían a unos pocos  miles. A pesar de ello lograron movilizar el entusiasmo de la gente para  reconstruir su país devastado por la guerra. Acabaron prácticamente con el  analfabetismo, los servicios sanitarios mejoraron y se ampliaron de forma masiva,  y -como los encuestados por el CSOP revelan— los puestos de trabajo, la vivienda  y los niveles decentes de vida se hicieron accesibles para todos.&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Animado  por esos éxitos, el gobierno comunista dirigido por Nicolae Ceausescu se  endeudó durante la década de los 70 con la compra de equipos industriales  costosos a Occidente, a fin de aumentar la tasa de crecimiento económico del  país, en la esperanza de que los países occidentales incrementarían sus  importaciones de productos rumanos. Esa estrategia fracasó, y el programa de  austeridad implantado entonces para poder pagar la deuda nacional dio lugar a  un resentimiento creciente. &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Nicolae  Ceausescu y su esposa Elena fueron ejecutados por un pelotón de fusilamiento el  día de Navidad de 1989. Su sentencia de muerte se dictó después de un juicio  sumario ordenado por los nuevos dirigentes reformistas del país: fueron  declarados culpables de crímenes contra el pueblo rumano. &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;Pero a pesar de esa  condena, y aunque la opinión general que se refleja en los resultados de la  encuesta CSOP es que el sistema comunista, tal como se aplicó en Rumania, fracasó,  sólo una pequeña minoría de los consultados en la encuesta (15%) dice que el ex  jefe comunista Nicolae Ceausescu fuera un mal líder. La mayoría se mostraron  neutrales o indecisos al respecto, y el 25% afirma que el liderazgo de  Ceausescu había sido bueno para el país. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;En su valoración de los  resultados de la encuesta, el IICMER observa que los rumanos están muy lejos de  ser únicos en su valoración positiva del comunismo del pasado siglo. Según una  encuesta realizada en varios países del Centro y el Este de Europa en 2009 por  el Centro de Investigación estadounidense &lt;i&gt;Pew&lt;/i&gt;,  el porcentaje de población en países exsocialistas que considera la vida bajo  el capitalismo peor de lo que fue durante el período comunista, es la  siguiente: &amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Polonia:  35% &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;República  Checa: 39% &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Eslovaquia:  42% &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Lituania:  42% &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Rusia:  45% &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Bulgaria:  el 62% &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Ucrania:  62% &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Hungría:  72% &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Particularmente  significativo en los resultados de la encuesta CSOP/IICMER de 2010 en Rumania  es que, a medida que adquieren más experiencia en la vida bajo la "economía  de mercado", la gente se vuelve cada vez más negativa respecto del  capitalismo y más positiva respecto del comunismo. En la encuesta anterior,  realizada en 2006, el 53% expresaba una opinión favorable hacia el comunismo; en  la de 2010 el procentaje favorable subía hasta el 61%. &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="color: red; font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin: 12pt 0cm 6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;Las  conclusiones de la encuesta del CSOP no son resultan sorprendentes, si se  recuerda lo sucedido desde que se reintrodijo el capitalismo: una pobreza  creciente, un aumento de la tasa de desempleo y de la inseguridad. El sistema  de salud rumano está actualmente en crisis, y los trabajodres del sector  público han visto su sueldo recortado en un 25%. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="es" style="color: #7f7f7f; font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;; font-size: 10pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;; font-size: 10pt;"&gt;&lt;b&gt;Información  técnica sobre esta encuesta de opinión&lt;/b&gt;: 1.133 personas mayores de 15 años  fueron entrevistados entre el 27 de agosto y 2 de septiembre de 2010. Las  entrevistas se realizaron sobre la base de un cuestionario estandarizado, cara  a cara en el hogar. &lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;; font-size: 10pt;"&gt;Margen  de error: 2,9%.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;; font-size: 10pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;; font-size: 10pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoBodyText" style="color: #666666; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;; font-size: 10pt;"&gt;Traducción para &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;; font-size: 10pt;"&gt;www.sinpermiso.info&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;; font-size: 10pt;"&gt;:  &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;; font-size: 10pt;"&gt;Marta Domènech y David López&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="background-color: white; color: #666666;"&gt;http://redantliberationarmy.wordpress.com/2010/10/24/romanians-say-communism-was-better-than-capitalism/, 24 octubre 2010           &lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-8580033984694374877?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/8580033984694374877/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/11/els-romanesos-opinen-ara-que-el.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/8580033984694374877'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/8580033984694374877'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/11/els-romanesos-opinen-ara-que-el.html' title='Els romanesos opinen ara que el comunisme és millor que el capitalisme'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-7520082261074938217</id><published>2010-10-25T11:47:00.002+02:00</published><updated>2010-11-14T20:02:25.740+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='castanyada'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='actes'/><title type='text'>CASTANYADA</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El proper diumenge 31 d'octubre, com cada any, el Casal Terra Roja celebrarà la Castanyada a la Plaça de l'Ajuntament tot torrant castanyes durant tot el matí.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Totes les persones que aneu a mercat o passegeu per la vila us podreu acostar a la paradeta del Casal i recollir una paperina de castanyes (molt ben torrades per cert) a canvi d'una aportació econòmica voluntària.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Us hi esperem a totes i tots.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TMVSCqZAC2I/AAAAAAAAADQ/mGR3o8Ta34E/s1600/castanyada+10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TMVSCqZAC2I/AAAAAAAAADQ/mGR3o8Ta34E/s320/castanyada+10.jpg" width="225" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-7520082261074938217?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/7520082261074938217/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/10/castanyada.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/7520082261074938217'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/7520082261074938217'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/10/castanyada.html' title='CASTANYADA'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TMVSCqZAC2I/AAAAAAAAADQ/mGR3o8Ta34E/s72-c/castanyada+10.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-2548160998710255264</id><published>2010-10-21T11:41:00.005+02:00</published><updated>2010-10-21T16:43:22.774+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='decreixement'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Latouche'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='filòsof'/><title type='text'>El decreixement, una utopia ?</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Serge Latouche&lt;/b&gt;, nascut a Vannes (Bretanya) el 12 de gener de 1940. Serge Latouche és economista i filòsof de formació; i antropòleg per experiència. Actualment exerceix de professor emèrit de Ciències Econòmiques a la Universitat de París-Sud (&lt;i&gt;XI-Sceau/Orsay&lt;/i&gt;), fet que compagina amb la presidència de &lt;i&gt;La Ligne d'Horizon&lt;/i&gt; i de l'&lt;i&gt;Institut d'Estudis Econòmics i Socials pel Decreixement Sostenible.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Durant els últims vint-i-cinc anys, aquest "objetor del creixement" -tal com es defineix ell mateix- ha contribuit a la clarificació i la maduració del concepte al voltant del qual s'han fonamentat els nous moviments globals. Durant els anys setanta va passar llargues temporades a l'Àfrica occidental, on va anar madurant els seus pensaments, que van anar evolucionant de posicions marxistas a una crítica radical de la ideologia del "progrés" i el "desenvolupament", incloent-hi les versiones més d'esquerres. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquesta maduració personal el va encaminar, el 1981, a fundar amb Allain Caillé el MAUSS (Moviment AntiUtilitarista de les Ciències Socials) i la revista homònima. Entre la seva extensa obra, destaquen &lt;i&gt;L'Occidentalisation du monde&lt;/i&gt; (La Découverte, 1989); &lt;i&gt;La Planète des naufragés&lt;/i&gt; (La Découverte, 1991); &lt;i&gt;L'Autre Afrique, entre don et marché&lt;/i&gt; (Albin Michel, 1998); &lt;i&gt;Justice sans limites&lt;/i&gt; (Fayard, 2003), &lt;i&gt;Survivre au développement &lt;/i&gt;(Mille et Une Nuits, 2004) i &lt;i&gt;L'aposta pel decreixement: com sortir de l'imaginari dominant?&lt;/i&gt; (Icaria, 2008).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Malgrat que últimament comença a aparèixer, no és massa conegut al nostre territori. Tot i tenir un ampli reconeixement&amp;nbsp; segurament no interessa que prosperin idees com les que propugna el filòsof Latouche.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A continuació teniu una entrevista molt interessant amb un dels pares i pensador del decreixement.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;object height="344" style="background-image: url(&amp;quot;http://i3.ytimg.com/vi/fvBsiP3hAmA/hqdefault.jpg&amp;quot;);" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/fvBsiP3hAmA?fs=1&amp;amp;hl=es_ES"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/fvBsiP3hAmA?fs=1&amp;amp;hl=es_ES" allowscriptaccess="never" allowfullscreen="true" wmode="transparent" type="application/x-shockwave-flash" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-2548160998710255264?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/2548160998710255264/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/10/el-decreixement-una-utopia.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/2548160998710255264'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/2548160998710255264'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/10/el-decreixement-una-utopia.html' title='El decreixement, una utopia ?'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-4746186529449293844</id><published>2010-10-12T11:37:00.010+02:00</published><updated>2010-10-12T12:25:22.967+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='pau'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='llibertat'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nobel'/><title type='text'>Liu Xiabo Premi Nobel de la Pau...</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Continuant amb la seva incongruència, des de terres escandinaves, s'ha condecorat amb el Premi Nobel de la &lt;b&gt;Pau&lt;/b&gt; al dissident xinès Liu Xiaobo. L'Acadèmia encarregada d'entregar els premis creats per Alfred Nobel continua amb la seva política de premiar els qui defensen l'ordre mundial imperant. Després de Kissinger, autor intel·lectual del cop d'estat a Xile, i d'Obama, president de l'imperi més bel·ligerant de la història mundial, ara és l'hora del senyor Xiaobo.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tothom té una idea més o menys ben formada del règim socialista de la República Popular de la Xina, i cadascú se'n pot formar una opinió, favorable o contrària. Ara bé, aquest és el sistema que governa el país que està experimentant el desenvolupament més gran a nivell mundial; i els qui s'oposen de forma violenta al sistema sovint se'ls titlla d'&lt;i&gt;antisistema&lt;/i&gt;. Així doncs, han premiat un &lt;i&gt;antisistema&lt;/i&gt;.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquesta paraula, &lt;i&gt;antisistema&lt;/i&gt;, està molt de moda aquestes últimes setmanes. Durant la vaga general del dia 29 de setembre tots els qui s'enfrontaven a les forces violentes de "seguretat" eren titllats d'&lt;i&gt;antisistema&lt;/i&gt;. A més, arran d'aquests fets, varis mitjants de contrainformació de la xarxa han estat acusats d'&lt;i&gt;antisistema&lt;/i&gt; i se'ls ha amenaçat amb el tancament.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Llavors...si el govern de l'Estat o de la Generalitat jutgen i tanquen a la presó persones dissidents amb el sistema capitalista o clausuren mitjans de comunicació, privant-los així de la llibertat d'expressió, ens estan alliberant de grupúscles violents i/o terroristes. En canvi, si el govern de la República Popular de la Xina tanca a la presó un dissident amb el sistema socialista es converteix en autoritari i el dissident passa, automàticament, a ser un alliberador del poble xinès. Cal ser més coherent.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Recomanaria, modestament, que els jutges dels Premis Nobel fossin més crítics i responsables a l'hora d'entregar els guardons, perquè no estan regalant la copa de guanyador del campionat de botifarra del casal d'avis del poble, sinó que entreguen uns premis amb bastant de prestigi i força repercussió mediàtica.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Pau &lt;/b&gt;no significa dir amén a totes les consignes capitalistes i globalitzadores. La &lt;b&gt;Pau&lt;/b&gt; tampoc és l'absència de conflicte, perquè sense tensions o conflictes també hi pot haver guerra. Martin Luther King, des de la presó, va escriure que la &lt;b&gt;Pau&lt;/b&gt; era la presència de justícia veritable.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Personalment dubto molt que el sistema capitalista sigui pacífic, ja que no sembla massa just. Per això, cal valorar amb molta cautela qui lluita realment per la &lt;b&gt;Pau&lt;/b&gt;.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;Aleix.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-4746186529449293844?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/4746186529449293844/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/10/liu-xiabo-premi-nobel-de-la-pau.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/4746186529449293844'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/4746186529449293844'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/10/liu-xiabo-premi-nobel-de-la-pau.html' title='Liu Xiabo Premi Nobel de la Pau...'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-8666875091046275943</id><published>2010-10-05T16:33:00.002+02:00</published><updated>2010-10-05T16:36:33.957+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lluita obrera'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='marxa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vaga'/><title type='text'>II Marxa contra l'Atur, la precarieta i en defensa dels drets laborals</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Des d'ahir, dilluns 4 d'octubre, s'està duent a terme la 2a Marxa contra l'Atur, que recorrerà el Vallès i el Barcelonès durant tota la setmana.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-weight: normal;"&gt;L'objectiu d'aquesta marxa és donar a conèixer l'Atur massiu, la precarietat i el deteriorament dels drets socials, cada cop més ofegats amb noves retallades per part dels governs. També, sensibilitzar i mobilitzar a la classe treballadora i totes les víctimes d'aquesta crisi del sistema capitalista i exigir una resposta de les administracions en forma d'una feina digne i una vida plena, amb drets socials i benestar veritable.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Durant la Marxa es realitzaran varies activitats i trobades amb la ciutadania. A més, es presentarà una carta reivindicativa als Ajuntaments de les localitats per les que passi la comitiva.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La 2a Marxa contra l'Atur durarà 6 dies, durant els quals atravessarà les següents viles i ciutats:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;4/10/2010&lt;/b&gt;:  Inici a l’Hospitalet de Llobregat (Plaça de l'Ajuntament a les 9  hores) Cornellà, Martorell-SEAT, Abrera i   final d'etapa a Rubí.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;5/10/2010&lt;/b&gt;: Rubí, Terrassa i final a Sabadell. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;6/10/2010&lt;/b&gt;: Sabadell, UAB, Badia, Cerdanyola, Ripollet, final a Montcada i Reixach.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;7/10/2010&lt;/b&gt;: Montcada, la Llagosta, Mollet del Vallès, final a Granollers. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;8/10/010&lt;/b&gt;: Granollers, Montcada, Sant Adrià del Besòs, Badalona, i final a Sta. Coloma de Gramenet&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;9/10/010&lt;/b&gt;:  Sta. Coloma de Gramenet, itinerari per diferents barris de  Barcelona&amp;nbsp; fins arribar a la Plaça Sant Jaume.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKs3F8xagTI/AAAAAAAAADM/jzP6eZbzXyk/s1600/148119_LOGO_II_MARXA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="232" src="http://4.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKs3F8xagTI/AAAAAAAAADM/jzP6eZbzXyk/s320/148119_LOGO_II_MARXA.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;Les  organitzacions socials, cíviques i polítiques que promueuen la II Marcha són:&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;Assemblees  de traballadors/es a l'Atur de Barcelona, Cerdanyola, l’Hospitalet, Terrassa, Plataforma los lunes al sol; CCOO y Acció Jove,  co.bas, FEMEC-CGT, IAC, UGT l’Hospitalet, Avalot-Catalunya; Asamblea  afectados por las hipotecas; APUP,Casal Popular de la República de la  Llagosta, Assemblea Cívica Sant Martí, CONFAVC, FAVB, FAVL’H, Fed.  d'Assoc. d'Immigrants del Vallés (FAIV), Marxa Mundial Dones, Mesa  Cívica por los derechos sociales, Kaosenlared, Xarxa contra precarietat i  tancament d’empreses; Candidatures Alternatives del Vallès (AEB, ACR,  COP-CpR, EAB, ES, PAS), Corrent Roig, En Lluita, ERC L’Hospitalet, EUiA i  Alternativa Jove, ¨FARGA, ICV, Lluita Internacionalista, PCPC, POR,  PSUC-VIU, Revolta Global, Socialisme 21.&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-8666875091046275943?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/8666875091046275943/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/10/ii-marxa-contra-latur-la-precarieta-i.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/8666875091046275943'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/8666875091046275943'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/10/ii-marxa-contra-latur-la-precarieta-i.html' title='II Marxa contra l&apos;Atur, la precarieta i en defensa dels drets laborals'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKs3F8xagTI/AAAAAAAAADM/jzP6eZbzXyk/s72-c/148119_LOGO_II_MARXA.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-1772960582516487984</id><published>2010-10-01T17:53:00.003+02:00</published><updated>2010-10-03T15:56:16.447+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='capitalisme'/><title type='text'>The Story of Stuff</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;iframe frameborder="0" height="327" src="http://player.vimeo.com/video/4581022" width="400"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://vimeo.com/4581022"&gt;The Story Of Stuff&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://vimeo.com/user591524"&gt;Duchley Ferrer Caicedo&lt;/a&gt; on &lt;a href="http://vimeo.com/"&gt;Vimeo&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sobre aquestes línies podeu veure el vídeo &lt;i&gt;The Story of Stuff &lt;/i&gt;(La Història de les Coses), produït per Free Range Studios i dirigit per Louis Fox.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La historieta dura uns 20 minutets durant els quals l'Annie Leonard, qui ha escrit l'obra, ens explica el veritable funcionament del sistema econòmic i social en el que vivim. Es tracta d'una obra molt amena i didàctica que ens permetrà passar una estoneta entretinguda tot obrint els ulls al sistema que tenim davant.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-1772960582516487984?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/1772960582516487984/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/10/story-of-stuff.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/1772960582516487984'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/1772960582516487984'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/10/story-of-stuff.html' title='The Story of Stuff'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-7821295033373016897</id><published>2010-09-28T22:31:00.000+02:00</published><updated>2010-09-28T22:31:18.131+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vaga'/><title type='text'>Vaga General</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ja tan sols falten unes hores per la vaga general. Segurament tothom ja té decidit què farà demà quan es llevi, però potser si llegiu això abans de posar el cap sobre el coixí encara ho tindreu més clar alguns o potser us decidireu els altres.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquesta vaga no és tan sols una resposta a una reforma laboral imposada per la Unió Europea, sinó que ha de ser un clam de protesta contra totes les polítiques engegades des d'Europa per privar-nos de cada vegada més drets socials per tal d'eixugar el forat generat per la crisi. Aquesta crisi originada pel sistema capitalista i que sembla no tenir fi.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Demà cal que totes sortim al carrer i iniciem un període de lluita contra els acomiadaments massius, contra la precarietat laboral, contra la discriminació, contra la sobreexplotació del medi, contra el produccionisme desmesurat, contra la violència policial i contra tot allò que representa el capitalisme.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Demà cal que tots el treballadors surtin al carrer per defensar els seus drets, però també tots els aturats, tots els estudiants, tots els immigrants i totes les persones que conformem la classe majoritària, la obrera.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Demà cal que es paralitzi el país, no per donar bombo als sindicats majoritaris que han pactat uns serveis mínims que vulneren el dret a vaga de molts companys i companyes, sinó per defensar tots els drets que el capitalisme ens vol expoliar per aturar la caiguda lliure del sistema i per iniciar la lluita que ens ha de dur a la consecució de nous drets per a la classe treballadora.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;Aleix.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-7821295033373016897?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/7821295033373016897/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/09/vaga-general.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/7821295033373016897'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/7821295033373016897'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/09/vaga-general.html' title='Vaga General'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1319485251657956512.post-9060414832857092994</id><published>2010-09-28T16:37:00.003+02:00</published><updated>2010-11-15T11:25:10.742+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='MAT'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vídeo'/><title type='text'>la MAT. On ens porta aquest progrés?</title><content type='html'>Aquest documental pretén potenciar les veus de lluita contra la  Mat; des d'accions legals fins a accions més directes. Totes elles s'enfronten a la nova  línia elèctrica de 440 KV que es preveu que travessarà la Península el 2013.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El podeu copiar, compartir, descarregar lliurement,... Per  col·laborar-hi econòmicament el podreu trobar a diverses distribuïdores  alternatives i també a les presentacions que es realitzin del  documental.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Doneu-li la màxima difusió i esperem que serveixi com a eina per al futur.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;iframe frameborder="0" height="225" src="http://player.vimeo.com/video/15227281" width="400"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://vimeo.com/15227281"&gt;la MAT. On ens porta aquest progrés?&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://vimeo.com/user4761194"&gt;dokus.aborigen&lt;/a&gt; on &lt;a href="http://vimeo.com/"&gt;Vimeo&lt;/a&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1319485251657956512-9060414832857092994?l=casalterraroja.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://casalterraroja.blogspot.com/feeds/9060414832857092994/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/09/la-mat-on-ens-porta-aquest-progres.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/9060414832857092994'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1319485251657956512/posts/default/9060414832857092994'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://casalterraroja.blogspot.com/2010/09/la-mat-on-ens-porta-aquest-progres.html' title='la MAT. On ens porta aquest progrés?'/><author><name>Casal Terra Roja</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17956746845397895291</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='25' src='http://3.bp.blogspot.com/_KcK2WPMwg1M/TKGyCvPRWqI/AAAAAAAAAAo/cnFDmpJxVtE/S220/logo+nou.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
